|
|
2007-12-03 16:06:46
|
|
ave cesar
|
|
|
NOVELDA VA PERTENEIXER A L`IMPERI ROMÁ, NI MURCIANET NI CATALANET NI VALENCIANET.
VISCA L´IMPERI ROMÀ
2007-12-03 21:00:27
|
|
anonimo
|
|
|
novelda pertenecia al marques de la romana osea si no se follo a tu prima se follo a tu hermana .
2008-01-02 20:45:46
|
|
anonimo
|
|
|
La mentira sobre "Els fundadors del Regne de Valencia" (I)
02.01.08 | 01:40. Archivado en Opinión
Agustí Galbis.- El diari `El País´ de 31 d’octubre de 1999, nos informava, que en el sopar dels XXVIII Premis Octubre, s’havia presentat el llibre “Els fundadors del Regne de València” d’Enric Guinot. Tots els presents estaven molt contents i coincidien en que “la obra marca un hito”, perque Guinot “demuestra que alrededor del 80% de los repobladores era de origen catalán”, afirmant, que per a aplegar a dita conclusio, “ha utilizado los argumentos de la razón”.
Anem a vore clar i ras com els arguments de Guinot, no tenen res a vore en la rao i anem a demostrar, esta volta sí, cientificament, la gran mentira de la conclusio. Vorem com, repetint les paraules de Guinot (p.16), “…en realitat es tracta d’un evident problema de mètode d’investigació i de context historiogràfíc; i, en darrera instancia, però, de manipulació política.”. I es que “Diu el mort al degollat ¿qui t´ha fet eixe forat?
Ya s’escomença en un titul enganyos. Dir-li al llibre “Els fundadors del Regne de València”, presupon l’inexistencia previa del Regne de Valencia, per no haver segut “fundat”. Puix be, en la p.328 de “Viage literario á las Iglesias de España” llegim: “Convenientia pacis et treugae inter Alfonsum II. Aragoniae Regem, et Lupus, Regem Valentiae e Murciae. Anno MCLXVIII”. I es que segons Guinot, Alfons II, devia estar tan pardal, que va subscriure “pau i treua” en un rei d’un Regne inexistent. Al respecte, hem de saber que hi ha referencies al Regne de Valencia, anteriors a esta de 1168, encara que considere important la reproduida, per quan indica, que el Regne de Valencia i Murcia fitaven quan era regent el rei Llop. I es sabut, que per a solventar conflictes d’amollonaments de termens municipals en el s. XIII, es fea acodir sistematicament a musulmans. No seria d’extranyar que els llimits del Regne musulmà de Valencia, no foren molt distints dels actuals. Si Guinot haguera parlat del nou Regne cristià de Valencia, aixo, hagueren segut unes atres calces.
Guinot, presenta el seu treball i les seues conclusions com a “cientifiques”. Ampar Cabanes, en la “Revista de Filologia Valenciana” nº 8 de 2001, estudia el llibre, demostrant “l’escas rigor cientific de l’obra analisada que deixa sense valor els seus resultats”, mantenint que en este llibre “la ‘utilitat’ de l’antroponimia ha segut transformada en una ‘utilisacio’ de la mateixa”. Pero com els catalanistes dogmatics no lligen a Ampar Cabanes, anem a vore com inclus els seus correligionaris (de la religio d’adoradors de les “mungetes amb butifarra”), el posen en dubte. Antoni M. Badia i Margarit, en la p.45 del llibre “Moments clau de la història de la llengua catalana”, quan parla de “l’aportació recent d´Enric Guinot, (1999)”, diu d’ella: “tampoc no indiscutible”, es dir, que no se la creu. I encara tenim un atre eixemple de com els propis catalanistes el desdiuen. Afirma Guinot respecte del “Llibre del Repartiment” en “Els fundadors del Regne de València”, que “constitueix un altre mite que ha gaudit d’una gran difusió” (p.82), afegint en la p.87 que “Aquests tres volums són sobretot, el llibre del repartiment del botí i de les recompenses per a aquells qui participaren en la host reial durant la guerra”. Per a contestar desficaci tan gran, en el llibre editat en motiu del “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes” Valencia 2001, Esperança Piquer Ferrer, pareix que es burla quan interroga a Guinot: ¿Com es justificaria aleshores, la presència en el Llibre del Repartiment de dones soles?, afegint, que “Del total de 364 dones, n’apareixen 176, la designació de les quals no té cap vinculació amb els homes”. I les preguntes son inmediates ¿Hi havien dones guerreres en la host de Jaume I? I com no hi ha dubte de que no, la següent pregunta es: ¿S’ ha llegit i ha estudiat Guinot el “Llibre del Repartiment?, perque, si ho ha fet, ¿com es pot dir eixe destrellat? ¿Sera que com a Guinot no li agrada lo que es despren del “Llibre del Repartiment”, lo que vol es desacreditar-lo? ¿Hem de creure-nos que s’ha estudiat tots els atres documents que diu haver estudiat?
A partir d’ara, anem a alternar entre la demostracio del pobre “mètode d’investigació” de Guinot, que es unicament un metodo de manipulacio, i la veritat cientifica.
I passem a la veritat cientifica. Com a introduccio, hem de saber que la genetica de poblacions, es una rama de la genetica, que estudia la variabilitat de l’especie humana. Les diferencies entre poblacions d´un mateix continent, inclus d’un mateix pais, poden donar noticies de la historia demografica de cada poble. Dos son els mecanismes pels quals el temps influïx en la diversitat de poblacions. Un es la “deriva genetica”, fonamentalment consequencia de canvis aleatoris. L’atre es el “fluix genetic”, que es produïx per la mescolança de poblacions, previament diferenciades per “deriva genetica”, resultat de moviments migratoris. El grau de diferenciacio entre poblacions, referit a multiples regions del genoma, es medix cientificament, per un parametro que es diu “distancia genetica”.
Puix be, en decembre de 2001, Carlos A Flores Infante, presentà en L’Universitat de La Laguna (Tenerife), la seu tesis doctoral titulada “Composición genética y posible origen paterno de las poblaciones humanas canarias, deducidos de su polimorfismo en el cromosoma Y”. En l’estudi hi ha una taula de “Frecuencia (%) de haplotipos del cromosoma Y en la Península Ibérica y Normandía” (Taula 6 p.87), aixina com el resultat de les “distancies genetiques” entre les poblacions estudiades. Hem de saber, que el “cromosoma Y” revela l’influencia genetica heretada per via paterna.
I la conclusio es espectacular. Resulta que la major distancia genetica entre els valencians i tots els demes pobles estudiats es dona quan nos comparem ¡en els catalans! Efectivament, la distancia genetica entre valencians i catalans es de 0,0781, prou major que la que existix entre els valencians i uns atres pobles en notables divergencies, com son, gallecs (0,0492) i bascs (0,0485).
Parafrasejant a Carlos Infante, es despren la conclusio cientifica de que catalans, gallecs i bascs, com a grups mes distants, deuen haber contribuït molt poc a la distribucio dels llinages paterns valencians.
I aixo, no pot mes que dur-nos a pensar, que ¡llastima d’arbres tallats per a fer el paper dels dos volums del llibre de Guinot “Els fundadors del Regne de València”, segons els quals es “deduïx” que el 80% dels repobladors eren d’orige català! ¿Serien tots esterils? ¿Serien impotents? ¿Com es que han deixat tan poc de rastre en la genetica dels valencians? La contradiccio entre la “deduccio” de Guinot i la ciencia de deveres, no pot mes que induir-nos a creure que els seus “arguments de la rao” no son mes que una rastrera de maganches (ho vorem). I trau a la llum la diferencia entre els desijos del catalanisme i la realitat. ¿Quants diners mes, estan els acatalanats disposts a tirar per terra, per a intentar escampar nomes que manipulacions i mentires?
2008-01-02 20:47:31
|
|
anonimo
|
|
|
La mentira sobre "Els fundadors del Regne de Valencia" (II)
02.01.08 | 02:00. Archivado en Opinión
Agustí Galbis.- Per a continuar, en l’articul anterior, es normal, que en acabant de coneixer els pobles dels quals nos separa una major distancia genetica, nos preguntem pels grups d’estudi dels quals nos separa una distancia genetica menor. I son per este orde: Cantabria (0’0159), Cadis (0’0198), Cordova (0’0198), Sevilla (0’0191) i Huelva (0’0163). Segur, segur, que mes d’un, al vore tants pobles d’Andalusia, pensarà que el paregut, poguera ser per la forta influencia de l’invasio d’araps i nortafricans. I tambe la genetica s’encarrega de trencar la falsa idea d’una substitucio racial de la poblacio autoctona.
L’any 2001 es publicà un estudi de determinats departaments de la Stanford University i de l’Universitat Pompeu Fabra, entre atres, sobre la relacio genetica existent entre la poblacio de la peninsula i la del noroest africà, en relacio al cromosoma-Y. La conclusio fon que: “The Islamic rule of Spain, which began in A.D. 711 and lasted almost 8 centuries, left only a minor contribution to the current Iberian Y-chromosome pool”, es dir, que l’aportacio de casi 8 sigles de dominacio islamica al mapa genetic de cromosomes-Y iberics, es ridicul. (7% segons l’estudi). En articul publicat en “American journal of human Biology 18:187-195 (2006)”, titulat “Genetic position of Valencia (Spain) in the Mediterranean Basin According to Alu Insertions” llegim que “MDS and AMOVA results generated from Alu data reveal that the Mediterranean has acted as a strong genetic boundary between the north (Europe) and the south (Northen Africa), resulting in significant gene diversity between the population of the two regions.”, es dir, que el Mediterraneu, ha actuat com a forta barrera genetica entre el nort (Europa) i el sur (nort d’Africa), resultant una significativa diversitat genetica entre la poblacio de les dos regions. Per a que esta barrera es faça visible, podem comparar valors de “distancies genetiques” entre els valencians i alguns pobles del sur del estret de Gibraltar. Consten en la tesis doctoral de Flores Infante: Etiopia: 0’1953, Mali: 0’2273, Mauritania: 0’2491, Araps del Marroc: 0’2677, Sahara: 0’3439, Berebers del Marroc: 0’3644. Vegem que les diferencies, entre estos valors i els que mostaven les distancies genetiques entre valencians i uns atres pobles d’España, son representatives.
Referent al tema, Carmen Barcelo, intentant desacreditar al nostre arabiste Ribera, que digué que l´element arap “entró en dosis casi infinitesimal en la química social de los musulmanes españoles”, escrigué en el seu articul “Mozárabes de Valencia y lengua mozárabe”, entrecomillant “La raza hispanica”, com fent chança, que “No merece la pena hoy argumentar contra esta tesis”. Aixina es que vegem que la genetica, que sí que es ciencia i no lo que fa Carmen Barcelo, chafiga la prepotencia dels catalanistes. ¡I ella que s’hauria cregut descendent d’alguna reina mora, i va, i ve la genetica a baixar-la del burro!
I podem preguntar-nos: ¿I que ha fet tan malament Guinot en el seu llibre “Els fundadors del Regne de València” per a aplegar a resultats tan discordants en la realitat?
Per a començar, s’ha de deixar constancia de que una abrumadora majoria de la documentacio del s. XIII, es troba redactada en llati. R.I. Burns, en “Diplomatarium I”, diu que “Transposar un cognom del llatí al català pot ser perillós”, perque “un nom llatí podria suportar tot de transcripcions romàniques diferents”. Proseguix diguent-nos que “Un editor català podria catalanitzar tots els noms neutrals que no fossin obviament aragonesos per la forma, la toponimia o la visibilitat històrica”, afegint que aixo no li pareixeria correcte perque seria una “mena de cooptació imperial”, que per al cas es equivalent a “una mona captant per a l’imperi” (català). L’esquizofrenia catalanista, li fa dir en “Moros Jueus i cristians” que “Tendesc a catalanitzar els noms de persona, perquè el Regne de València sembla que fou, de bon principi, un món més aviat català”. ¡Si senyor, aixo es coherencia i ciencia, i lo demes favades! No obstant, diu que “Trobar i fer encaixar el nom en romanç apropiat a cada candidat… pot ser tan frustrant com posar mitjons a un pop”.
I vegem que Guinot, tirant-li mes cara que una “parà” de ninots, no nomes els posa calcetins al polps, sino que els posa caroteta, camisola, gamboixet, i per a arrematar-ho una “barretina” a cada u. I com a mostra de lo que podem esperar d’esta gent, mirem com maltracten i manipulen els noms de les persones: En la “Cronica” del rei en Jaume llegim que “…e era ab nos lo maestre del espital e Don Blasco dAlago...”. Guinot escriu en la p.136 del llibre que comentem: “Aquesta ciutat va ser ocupada pel noble aragonès Blai d’Alagó…” Es dir, “Blasco”, es convertix en “Blai”. Per a acabar-ho d’arredonir, si llegim a Burns, Blasco es ¡“Balasc”! ¿Sera que per la meua condicio de valencià, soc “acientific” per naturalea i en acabant de vore aço ya no me crec res? Pero… continuarem traguent suc als “argumentos de la razón” de Guinot.
Hem de saber, que quan un no cristià es convertia, prenia noms cristians. I com aixo destorbaria la faena “contadora” de catalans de Guinot, en la p.51 del seu llibre diu: “Ara bé, els resultats de les conversions foren molt reduïts” Burns diu en la pag. 37 de “Moros cristians y jueus”: “Hi havia un cert grau de conversions, en aquell moment tant de l’islam com vers l’islam; els dominicans adjetivaren llurs conversions valencianes dient que eren ‘prou considerables’.
¿Com nos aclarirem en estos “cientifics” que no fan mes que contradir-se? Per la “Ordinatio ecclesiae valentinae”, sabem que abans i despres de l’entrada oficial del rei Jaume es produïren no nomes batejos, sino tambe, confirmacions, bodes, soterrars i inclus ordenacions. Vejam-ho: “…quod predictus episcopus de Alberrezino…dabat indulgentiam, contirmaverat, baptizaverat et ordinaverat in ecclesia Sancti Vincentii”. “Quod idem episcopus ordinaverat clericos, baptizaverat, confirmaverat et fecerat nuptias.” “Quod baptizaverat, confirmaverat, et ordines celebraverat, et mortuos sepelierat””Quod baptizaverat duas sarracenas” ¿Quans no cristians canviarien de nom i pendrien noms en romanç? Vejam un eixemple encara que posterior: “Nós havem entés que vós, ab induccions de Manuel Salvador, convers que solia haver nom Mahir Suxén, de Xàtiva...” I un atre “Per part d’En Manuel Torres, convers, olim juheu appellat Aburrabe, ciutadà de Xàtiva…” ¿Quans Torres i Salvadors, estaran en les llistes de catalans de Guinot?
I per a acabar per a hui, hem vist que en la “Ordinatio ecclesiae valentinae”, a mes de batejos, consten ordenacions, confirmacions ¡I bodes! (fecerat nupcias) ¿A qui casava el bisbe d’Albarrasi quan encara, ni el rei en Jaume, havia entrat solemnement en Valencia? ¿Es casaria alguna amazona del seu eixercit? ¿Seria una boda homosexual entre guerrers? ¿O seria alguna boda de cristians valencians, que es lo unic que te trellat? Vegem que tot i per tot, nos parla de la continuitat de la poblacio valenciana i de la mentira de la teoria rupturista que mante una substitucio de la poblacio autoctona per una massa de repobladors.
2008-01-03 13:34:33
|
|
anonimo
|
|
|
La mentira sobre "Els fundadors del Regne de Valencia" (III)
03.01.08 | 02:00. Archivado en Opinión
Agustí Galbis.- Continuant possant de manifest tant l’incorrecte metodo de treball de Guinot, com el desgavell dels resultats del seu llibre que dona titul a l’articul, començarem parlant hui dels llinages toponimics, es dir aquells que fan referencia a un nom propi de lloc. Per eixemple, nos trobem en “Berengario de Montecathano”, “Petri de Cabeçon”, “Bernardo de Roma”, o “Gomicio de Soria”. Sense dubte, poden representar procedencia, pero no sempre. En “R de Luch, Cesarauguste” o “Berengarius de Montpao, dertusensis”, vegem que el toponim no referix a l’orige. Tambe es frequent, que un toponim en llati, puga referir-se a distintes poblacions. Per eixemple, tenim, que “Aguilo”, pot referir-se tant al de la Conca de Barberà com al d’un llogaret de Daroca, o Cerda/Cerdani, pot referir-se a Cerdenya o a Cerdán en Saragossa. No cal dir, que la “solucio” de Guinot, va unidireccionalment a incrementar el numero de presunts catalans, tal i com demostra Ampar Cabanes en la “Revista de filologia valenciana” que ya hem citat.
Al respecte, resulta misteriosa la rao per la qual els acatalanats mai parlen dels noms en toponims valencians. Vegem-ne una mostra: En el “Diplomatarium II” de Burns trobem en 1258 a “Ade de Paterna” (p.118), a “Petro Vitalis de Algezira” (p.141) i a “Philip(p)o de Denia” (p 216). De 1260 es la cita de “Martino Egidii de Segurbio” (p.356), i de 1261 la de “Mahometo Almorelli” (pag 365-366), que apareix en el llibre del Repartiment com Maomat Morelli (de Morella). En 1262 trobem a “Garsias Petri de Castaylla” (p.447), i el 1263 a “Petrus Çapata de Aliazira” (pp.482-483) i a “Berengario Vives de Morella” (p 541). En “Alicante y su territorio en la época de Jaime I de Aragón”, de José Martínez Ortiz trobem en 1242 a, “Martín o Martino de Pichacen”. (p.39) En 1248 es cita a “Mateo de Gavarda” (p.81) i en 1249 parla de “Juan Pérez de Cuyllera” (p.63). De 1258 tenim a “Felipe de Denia” (pp.108-109) i en 1259 tobem a “Juan de Muro”. En 1269 apareixen “Martín Lope de Castalla” i “García Lope o Llop, de Cocentaina” (p.184) i de 1271, “Bonetí de Rafal” (p 203). De 1273 tenim a “Pedro Golmer de Cocentaina” (p 225) i de 1274, a “Pedro Romeu de Cullera” (p 231) i a “Vives, de Valencia”. En el llibre de Ponsoda “El català i l´aragones…”, trobem en la Cocentaina del XIII a “Johan d´Alcoy” (1269), “P Alcoy” (1275), Guillem de Castayla (1275), Marti de Seta (1275), Michel de Valencia (1277), Paschual de Xivert (1277), R de Turbayllos (1295)…
¿Per que estes persones, identificades en toponims valencians no poden ser els descendents dels valencians de l´epoca visigotica, que cristians (els “valentini” de la “ordinatio ecclesiae valentinae), o conversos, seguiren vixquent, de forma majoritaria, en esta terra? La major part d’ells, mantindrien les seuen propietats, llevat d’alguns, que per una necesaria reorganisacio, rebrien noves donacions.
Un atre desficaci de Guinot en el seu llibre, es considerar, que els llinages basats en oficis, malnoms i termens referits a mig ambient son catalans de forma homogenea. A banda de la “repasada” que li dona Ampar Cabanes al respecte, en el treball ya citat, hem de coneixer que un lliterat soterrat en Valencia en l’any 1204 era conegut, segons Ibn Al-Abbar pel malnom de “el sabatayr”, es dir “el sabater”. (Ibn Al-Abbar, Takmila, nº 1426, pp 502-503; Ribera Disertaciones y opúsculos II, p.261). Sense dubte que els seus descendents que podrien haver heretat el malnom, hauràn segut contats per Guinot com a catalans.
Es tambe significatiu que a Guinot, en la busqueda desesperada de catalans, li molesta la presencia occitana, afirmant que “La presencia d’occitans segurs es insignificant” (p.240), afegint que “No hi ha, doncs, una “València occitana” ni d’altres orígens “foscos” o “amagats”. (p.241) ¿I perque li molesta? Trobem la resposta en ‘apartat “La llengua catalana fins a Jaume I”, de Joan Solà, de l’Universitat de Barcelona, que es troba en el llibre “Las lenguas prevalencianas”, quan, parlant de l’occità en relacio al català diu: “és cert que aquestes dues llengües s’assemblen, sobretot en l’època més antiga (i no era, no ha estat, fàcil d’arribar a destriar l’una de l’altra)” Pero Burns, en la p.229 de “El Regne Croat de València”, parlant de Jaume I, naixcut en Montpelier, diu: “Els seus subdits de Montpeller l’havien acompanyat a la croada valenciana i s’havien quedat per instal·lar-se a València en nombre tres vegades superior als de Lleida, i quasi tan gran com els de Barcelona. Els van reservar una secció especial dins la ciutat conquistada”. De nou les contradiccions entre “cientifics”. I la rao de Guinot, per a intentar llevar-se de damunt als occitans, es que tambe els llinages eren pareguts. En la p.330 de la “Historia de la literatura española” de MG Ticknor, traduida per Pascual de Gayangos i Enrique de Vedia, trobem trovadors “que pasaron a España en tiempo de D. Pedro II”, en noms com “Pons Barba”, o “Raimundo de Miraval”. En “Annales du Midi” (p.538), trobem a “Pétri Doménech” i també a “Bertrand Carbonel” o “Bertrans Carbonell”. ¿Quants occitans d’orige, vinguts directament, o indirectament d’unes atres regions d’Espanya, ya “repoblades” i en noms segurament adaptats, hauran passat a engrossar les llistes dels catalans de Guinot? Segur que moltissims.
Ara tornem a la verdadera ciencia. Sabem, que la presunta “ciencia” catalanera havia volgut fer-nos creure als valencians que nomes erem catalans rebordonits de moros, i en els dos articuls precedents, hem vist que una ciencia real, la genetica, nos diu que ni catalans ni moros. Per aixo, hi haura gent, que havent-se cregut la mentira “oficial”, desconcertada, es preguntarà. ¿I d’a on venim els valencians? Deixem que nos contesten els cientifics que han estudiat la “Genetic position of Valencia (Spain) in the Mediterranean Basin According to Alu Insertions”. Traduixc de l’angles: “Historicament, el mar Mediterraneu, ha tingut el paper clau de ruta comercial per a la civilisasio occidental, i ha segut l´escenari de numeroses conquistes, colonisasions i expansions demografiques. La posicio estrategica de Valencia podria haver ajudat a fer d’esta regio un important lloc d’atraccio per als primers portadors de la cultura Neolítica que travessà el Mediterraneu i aplegà a la Peninsula iberica, pel mar, cap al 5.600 A.C. (Zilhao 2001). Posteriorment, la regio, fon habitada per diversos pobles, alguns d’ells d’atres parts del Mediterraneu. Per tant, es pot esperar una alta diversidat genetica entre els actuals habitants de la regio de Valencia”. De l’estudi de 15 pobles del Mediterraneu (entre els que es troben els catalans), apleguen a la conclusio de que “Valencia s´alça en el centre de tot el grup de pobles del Mediterraneu, com es veu en els resultats del MDS” (Nonmetric multidimensional scaling), afirmant que “Els resultats sugerixen que el mapa genetic valencià, es hibrit per naturalea, degut segurament a la relativament alta proporcio de mescles en uns atres pobles que han ocupat l’area Mediterranea durant diferents periodos historics”.
I hem de saber que la mescla humana reforça la herencia genetica. Els pobles endogens tendixen a l’atrofia. Pero la nostra condicio de poble obert, no ha d’impedir que guipem des de llunt als enemics. No volem ser descendents ni de traidors a esta terra, ni d’aquells que en la seu pasivitat donen ales ad aquells que volen negar-nos la propia existencia com a poble.
2008-01-03 14:02:42
|
|
Adolfa
|
|
|
"Mediterraneu,civilisacio, llinages...", ni un accent... No perdes el temps home, ves al col.legi i aprén un poc, no costa res, de veres.
2008-01-03 16:54:37
|
|
anonimo
|
|
|
Adolfa: L'autor d'est artícul no necesita anar al "col.legi" com tu dius (és dir, al colege, per a entendre'ns en la nostra llengua valenciana), puix és un Ingenier, és dir, un home de carrera i en estudis, a més, en un gran interés per tot lo relacionat en l'història i cultura valencianes com demostra en els seus artículs. Lo que passa és que ell no seguix la normativa ortogràfica catalana, que els polítics mos obliguen a seguir per al valencià actualment, sino més be les Normes Ortogràfiques de la RACV per a la llengua valenciana, que foren les oficials durant l'etapa preautonòmica, fins que els polítics actuals decidiren canviar-les per les normes catalanes, baix l'influència que el nacionalisme català i pancatalaniste té hui en dia en la política no solament valenciana, sino també a nivell estatal espanyol.
A més, ell és partidari de les antigues normes d'accentuació de la RACV, no de les actuals, per això voràs que utilisa només els accents en aquelles paraules homògrafes pero no homòfones, donant preferència a les agudes sobre les planes, i ad estes últimes sobre les esdrúixoles, tal com dien aquelles normes d'accentuació, prou més senzilles que les actuals, si be, possiblement no tan facilitadores de la llectura per als no valencià-parlants.
En un poquet més de respecte, tal volta mos entendriem millor tots. ¿No creus?
2008-01-03 17:04:04
|
|
Unmés
|
|
|
Aleshores si parles de respecte, respecta primer les normes acordades pels filòlegs i l'acadèmia valenciana de la llengua, i tots els seus profesionals, i per a tots els mestres que des de la democràcia treballen per la dignitat de la nostra llengua a la societat.
2008-01-03 21:33:24
|
|
anonimo
|
|
|
Per a Unmés: Yo respecte les normes acordades pels filòlecs de la RACV, que em mereixen molta més credibilitat que els de la AVL, nomenats a dit per acorts polítics sempre baix l'influència i condicionaments imposts pel nacionalisme pancatalaniste, que és el que té la paella pel mànec en la política espanyola (per desgràcia per a la nostra democràcia).
Ni a mi, ni a una gran part de la societat valenciana amant de la seua llengua autòctona, mos mereix cap credibilitat l'AVL, composta majoritàriament per filòlecs pancatalanistes i/o filocatalanistes, i per lo tant no representativa de la voluntat popular, ni de la llengua parlada pel poble, autèntic amo i senyor de la llengua. Una acadèmia pactada per polítics, que es venen als interessos del pancatalanisme pel seu propi interés polític, no és digna de CAP credibilitat, i molt menys encara eixos polítics, especialment en el cas del PP, que prometen una cosa al poble en tal de guanyar vots i llevar-se d'enmig a la competència, i després fa tot lo contrari per tal d'assegurar-se el respal del nacionalime català a nivell estatal. Són tots uns desvergonyits i uns falsos, i per lo tant, de demòcrates i representants del poble tenen ben poquet.
Quan els polítics i els acadèmics de l'AVL respecten als valencians, a la nostra llengua valenciana i a la voluntat popular, s'hauran guanyat el respecte del poble; mentrestant, ni a mi, ni a cap valencià tenen perqué obligar-nos a utilisar un model llingüístic alié i impropi, i tenim tot el dret a revelar-nos en contra d'ell. Lo contrari és anar contra natura, i en contra de la democràcia i dels drets humans, constitucionals i estatutaris, per molt que hagen blindat ad eixa AVL en l'Estatut valencià (cosa totalment ilògica, irrissòria i impensable en qualsevol país del món).
I per escriure en la normativa ortogràfica de la meua llengua, en lloc de la dels veïns, no crec estar incorrint en cap "falta de respecte" com tu dius. ¡¡¡Faltaria més!!!
2008-01-04 10:08:37
|
|
Unmés
|
|
|
Mira, i t'ho dic de tot cor, com a persona propera del proble (que imagine que seràs o tal volta no):
La historieta esta que teniu ha funcionat molt be fins ara a la ciutat de valència i pobles propers, però ja no dona més (de fet a les passades eleccions autonomiques els grupets polítics que defensaven açò van fracassar estrepitosament).
I em dona fàstic que un polític utilitze la qüestió lingüística per traure vots però més increïble em sembla que una persona d'esta latitut, llunyana ja de la ciutat de València i de la seua influència, puga mantenir este pensament. Sobretot quan al sud de la nostra comunitat la situació es greu i al valencià no li cal discursions inútils sino fets.
Respecte a les normes ortogràfiques, dir-te que un filòleg et donarà molta més informació que jo. No obstant si unes normes com les de la RACV canvien cada cinc anys poca credibilitat poden tenir (per exemple uns anys accentueu, altres no com passa a l'actualitat i açò em sembla esperpentic, però torne a repetir, a la universitat t'informaran millor).
I mira que tot açò es ben fàcil, només cal per exemple consultar el diccionari de la real academia de la lengua española www.rae.es
Valencià=5. m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia.
2008-01-04 14:27:47
|
|
anonimo
|
|
|
Hay algún valiente que se haya leido el torro de dos páginas? abrevia macho.
2008-01-04 18:07:09
|
|
valencià
|
|
|
Estimat forer que ha escrit "la mentira sobre els fundadors de València": he llegit amb molt d'interés els seus comentaris i els analitzat paraula per paraula. Encara que els havia vist ja en una altra web (vull dir que vosté sols ha copiat). Podria haver escrit on ho havia trobat per un poc de respecte cap a l'autor. Té raó quan parla del "rei llop" en seu primer comentari, encara que una esmena: el títol de rei de Múrcia i València no és del tot correcte, ell era rei de l'Al-Andalus oriental, és a dir, València formava part del regne però no era un regne, era una taifa, es.wikipedia.org/wiki/Ibn_Mardanis. El vertader Regne de València va ser el que va crear Jaume I. Dubte molt del tema de la distància genética encara que pot ser possible ja que fa molt de temps de la repoblació catalano-aragonesa i sols venen castellans i andalussos meravellats per les nostres terres (hehe). Sols falla una cosa, la nostra forma de pensar, la nostra cultura, la nostra llengua no se pareixen en res a les altres regions. La teoria no serveix per a res sinò la practica i ja ho veus, ens pareixem més als catalans que a la resta. M'agradaria saber a quí va reconéixer com a valencians, a qualsevol ciutadà o als que tenen moltes generacions vivint en aquesta terra? A veure, què intenció teniu en dir eixes coses? Dir que els catalans són una raça inferior? Vol que jo diga que me sent més extremeny que català? Seria faltar a la veritat, s'ho assegure. Ja està bé, home de Deu. No parlaré sobre els cognoms i els noms perquè no estic molt informat. Espere contestar-li prompte i parlar-li d'aquest assumpte. Gràcies.
PD: Respecte a les normes ortogràfiques, pense que Unmés té raó. Heu de reconéixer que no us ha eixit bé la jugada. Les normes de l'AVL són les correctes. Vostés han sigut capaços de crear una web nova (la uiquipèdia), quan el que heu de fer és enriquir la llengua, no dividir-la.
Adeu!
2008-01-07 14:09:50
|
|
anonimo
|
|
|
Unmés: En efecte, soc persona propera del poble, i t'agraïxc tot el "bon cor" que poses en el teu mensage, pero he de respondre't, també de bon cor, que no tenim cap "historieta"; que les coses són com són, i l'història és com és, encara que moltes voltes els mateixos historiadors i el llinguístes no es posen d'acort. Que el valencianisme haja funcionat millor en el Cap i Casal i província, que ací en el sur, o en terres del nort valencià, no és tan estrany, tenint en conte que existíx una forta competència provincial entre Alacant i Valéncia (lo mateix que des de Castelló), i el sentiment valencianiste no acaba de cuallar per estes terres, ya que es veu més com un nou centralisme, que no com un proyecte comú en igualtat de condicions. No crec que es tracte, llavors, d'una qüestió de "historietes".
Que els partits valencianistes no obtingueren en les darreres eleccions els resultats esperats o obtesos uns atres anys, no tenen res a vore en la realitat històrica i llingüística valenciana, i si més be a factors polítics actuals (divisions internes, excés de personalismes, manipulacions per part de partits majoritaris, etc...), i no a que el poble haja canviat de forma de vore les coses. Continua havent una majoria de valencians que considera que la seua llengua, el valencià és diferent a la catalana, encara que després voten a partits majoritaris com el PP, PSOE, etc...(i aixina queda reflexat en una enquesta realisada fa dos anys per una empresa independent i publicada en prensa). I només este fet de consciència llingüística és ya de per si un factor que des del punt de vista sociollingüístic, s'ha de tindre en conte a l'hora de classificar al valencià com a llengua, i no com a simple variant llingüística o dialecte. La definició que dona actualment el diccionari RAE és més el fruit de la manipulació estratègica duta a cap pel pancatalanisme durant els ultims anys del franquisme, que a una realitat científica. De fet, abans de 1959, la definició del dit diccionari era ben diferent, puix donava al valencià l'estatus de llengua diferenciada i independent del català. I de fet, en els ultims congressos de romanística, només prop d'un 6% dels romanístes assistents, recolzaren la suposta "unitat" de les llengües valenciana, balear i catalana; per molt que el catalanisme propague als quatre vents el tòpic eixe de que "...tota la romanística internacional diu que..."; ¡UNA FALÀCIA COM LA COPA D'UN PI!
Dir-li que les Normes de la RACV no canvien cada cinc anys com vosté diu; que lo únic que es fan son certes modificacions puntuals, com ocorre en totes les llengües i en totes les Acadèmies de la llengua del món. Pregunte sinó, quantes modificacions han sofrit les normes ortogràfiques del català des de Pompeu Fabra fins a l'actualitat, o quantes propostes de modificació s'han presentat o s'han aprovat d'un temps ad esta part en la RAE per al castellà, o encara un cas més a prop, ¿qué és lo que fan i porten fent des de l'AVL estos últioms anys, si no és elaborar un diccionari ortogràfic entre atres coses, en unes certes modificacions respecte als anteriors?, ¿això també li pareix "esperpèntic", o en este cas, per tractar-se de qui es tracta, ya li pareix més normal?
Yo no necessite l'informació de cap filòlec de l'Universitat que es negue a considerar la postura d'uns atres filòlecs que pensen d'una atra manera. I no és que yo me tanque en banda, ya que estic obert a contrastar opinions, sino que l'opinió dogmàtica d'u que rebuja per sistema un punt de vista contrari, sense sometre-lo a estudi i consideració, no té per a mi gran interés. I que conste que també he llegit ad alguns dels seus filòlecs de l'Universitat.
I si com a mi, li pareix que la situació del valencià és greu i que no calen discusions inútils sino fets, haurà de buscar culpables en el pancatalanisme culturo-polític, que adultera i fa artificial la llengua i no en els valencians que estimem la nostra llengua, tal com és, i no tal com nos la volen i estan fent canviar.
2008-01-07 14:40:56
|
|
anonimo
|
|
|
Valencià: En efecte, yo m'he llimitat a copiar i pegar, i no tinc cap empaig en dir-ho. I si li pareix que no nomenar la font, és una falta de respecte cap a l'autor (¿perqué???), tampoc tinc cap problema en dir que la font ha segut la web del diari "Valéncia Hui".¿Satisfet?, puix m'alegre home. El tema de si el Regne de Valéncia existia o no com a tal abans de Jaume I o no, és un tema que no tinc massa llegit tampoc, pero si que és cert que n'hi han molts historiadors que parlen en eixe sentit, com per eixmple Antoni Atienza, i lo que si pareix clar,és que etnològica i culturalment parlant, si que havia una serie de característiques comuns als habitants de la zona comprenguda entre bona part de l'actual Múrcia i algo més allà de Tortosa, és dir, més o manco lo que després seria Sharqu Al-Andalus o el Al-Andalus oriental com vosté diu, encara que no existira una estructura política totalment coincident en lo que sería posteriorment el Regne de Valéncia. Sobre el tema de les Taifes i el possible Regne de taifes valencià, hauria de profundisar més, per tal de donar-li una resposta més clara; cosa que no puc fer de moment, per falta de temps. Si vol demanar explicacions i dirigir totes les preguntes que em dirigix a mi, a l'autor dels articuls, pot dirigir-se a la web del diari "Valéncia Hui"; allí tal volta el puguen posar en contacte en Agustí Galbis, autor dels texts en qüestió.
Yo només li diré, que no crec que els valencians mos pareguem més als catalans que per eixemple als aragonesos ( ya que segons els Llibres de Repartiment, d'estos en vingueren molt més que dels atres), o que inclús a uns atres pobles vinguts posteriorment ad estes terres, com andalusos, manchecs, etc..., ya que una volta afincats ací, estos són tan valencians com els demés, i les seues aportacions culturals enriquixen la nostra cultura, que sempre ha rebut l'influència de tots el pobles que per estes terres han passat. No crec que ningú haja dit que "els catalans siguen de raça inferior" (açò ho diu més be vosté), sino que ací no hi han "races inferiors o superiors", sino que cada u és com és, i no com vullguen fer-lo per interés polític. I si vol demanar explicacions sobre qüestions genètiques, pot buscar informació sobre l'autor del llibre en qüestió. Hui en dia, gràcies a Internet, resulta prou fàcil.
PD: Torne a dir, que en qüestió de Normes Ortogràfiques, no hi cap "jugada". Lo que ha eixit mal és la formalitat dels polítics que ha quedat molt en entredit. Pero les Normes són les que són, i cada u és lliure de triar aquelles en les que es senta més identificat. Les Normes de l'AVL no tenen res de "correctes". En tot cas ho seran per al català, pero mai per a la llengua valenciana.
Adéu, home, adéu.
2008-01-07 15:17:42
|
|
valencià
|
|
|
Potser estiguera un poc cabrejat quan vaig escriure el meu comentari. És que estava cansat després d'haver llegit tots tres comentaris. No era la meua intenció ofendre't en el tema de l'autor. Sols he de dir-te que no entenc perquè useu la distància genètica? A mí no em fa mal, ni a molts com jo que ens sentim valencians a la nostra manera, com més convenient creiem. És més, me sent orgullós de que en la nostra terra hagen viscut i visquen persones provinents dels voltants, i de la Mediterrània. Això és també una riquesa per al nostre poble. El problema que veig amb el vostre posicionament és que no voleu crear una sentiment d'identitat valenciana, exclusivament valenciana almenys. Vegeu que sols ens diferenciem en que vosaltres creeu que no tenim lligams amb la resta dels territoris de parla catalana (ho dic així perquè a vosaltres us molesta el terme "Països Catalans") i nosaltres sí. Però és més el que ens uneix que el que ens separa. Ens uneix una llengua (la meua i la teua és la mateixa, encara que tinga diferents normes, les teues eren per dividir i les meues per a entendre-nos amb els germans de terres catalanoparlants), una cultura, una terra i volem el millor per al nostre País. Gràcies.
AVISO LEGAL |
* Estas opiniones pertenecen a los visitantes, no a www.torretriangular.com. |
* No están permitidos los comentarios injuriantes o contrarios a las leyes españolas |
* Cada visitante asume la responsabilidad legal de los mensajes que publique |
* www.torretriangular.com y los propios visitantes pueden eliminar comentarios inapropiados |
* Las direcciones IP de los visitantes son almacenadas y serán presentadas en caso de requerimiento judicial |
* Si has sido aludido en algún comentario y deseas solicitar su elmininación ponte en contacto con www.torretriangular.com en el teléfono 902 026 479 |
|
|
|
